Definición de la investigación

Titol

L’administració conversacional

Eficàcia econòmica i transformacions polítiques a l’administració local amb l’eclosió de les xarxes socials.

Descripció

Aquest projecte de recerca té com objectiu conèixer les potencialitats que, per l’administració local, poden tenir la utilització de les xarxes socials, és a dir, el web 2.0.

En aquest moments, la utilització de les eines 2.0 per part de les administracions és incipient raó per la qual existeix una manca d’investigació i anàlisi sobre el tema que justifica una recerca com la que aquí es proposa.

La investigació vol respondre a dos interrogants: un fàctic, analitzant l’ús efectiu que els municipis catalans estan fent d’aquestes eines de comunicació i un altre, de caràcter prospectiu, analitzant les implicacions (potencialitats) econòmiques, polítiques i de millora organitzativa que poden aportar en un context com l’actual, de disminució dels recursos a l’abast de l’administració local.

A aquest dos interrogants es vol respondre a partir de dues hipòtesis de partida: la primera, referent a l’aspecte fàctic, segons la qual la utilització de les xarxes socials per part dels ajuntaments no genera tota la seva potencialitat perquè la seva estratègia consisteix en generar una comunitat pròpia, més que interactuar amb les comunitats ja existents. La segona hipòtesi, de caràcter prospectiu, planteja que les xarxes socials poden ser un poderós instrument per mantenir la comunicació amb els ciutadans amb un menor cost (implicació econòmica), potenciar la participació ciutadana amb el conjunt de la institució (implicació política) i gestionar la innovació (implicació organitzativa).

A partir d’aquesta reflexió es planteja que la recerca generi:

• Un marc teòric que explori aquestes implicacions/potencialitats  de les xarxes socials en l’administració local.

• Coneixement sobre l’ús efectiu que de les xarxes socials fan els ajuntaments catalans i sobre quins models de gestió de les mateixes s’han generat.

• Un model propositiu d’ús i gestió de les xarxes socials per part de les administracions locals que permeti realitzar de manera efectiva totes les potencialitats (econòmiques, polítiques i organitzatives) abans esmentades.

 Els resultats d’aquesta recerca, en la qual es planteja contactar amb responsables municipals (veure “Metodologia”), podrien donar-se a conèixer mitjançant una convocatòria (jornada) que podria organitzar-se des d’alguna institució supralocal. En el document de la recerca es preveu incorporar un índex dels continguts que podria tenir aquesta convocatòria de retorn dels coneixements generats al món local.

Finalment destacar que, de manera coherent amb el contingut, aquesta recerca vol ser un model de coneixement obert i els seus avanços es podrien difondre just in time mitjançant un blog d’investigació¹, un perfil de Facebook i un compte de Twitter³. 

Objectius

Els principals objectius de la recerca són:

a)      Conèixer l’ús que les administracions locals catalanes estan fent de les xarxes socials. No només en referència als resultats, sinó també en referència als models organitzatius que s’utilitzen per a la seva gestió interna.

b)      Generar coneixement teòric sobre el web 2.0 i la seva aplicació al context local. Analitzar les diferències respecte als mecanismes de participació ciutadana existents i definits com propis del web 1.0.

c)      Elaborar una tipologia d’ús de les xarxes socials pels ajuntaments que permeti desenvolupar recerques descriptives comparatives sincròniques i sobre la seva l’evolució diacrònica.

d)      Explorar les possibilitats que les xarxes socials poden oferir a la millora de la gestió de les administracions locals: gestió de la innovació, estalvi econòmic a l’hora de comunicar amb els ciutadans, coneixement in time de les demandes ciutadanes i millora dels canals interns d’informació de la pròpia organització.

e)      Crear un model de bon ús de les xarxes socials a partir de conèixer experiències locals i internacionals. 

Metodologia

La recerca que es presenta té un component teòric important, doncs es planteja un treball prospectiu sobre les potencialitats de la utilització de les xarxes socials en les administracions locals catalanes. 

Tanmateix, també es planteja una anàlisi empírica de la utilització que, efectivament, fan les administracions catalanes locals de més de 20.000 habitants³  en dues vessants:

1. Anàlisi empírica per conèixer les xarxes socials que utilitzen les administracions catalanes i com les utilitzen a partir de l’observació al llarg de dos mesos d’aquestes xarxes. Aquesta observació serà guiada a partir d’una sèrie de variables que servirà per generar tipologies en la seva utilització. Aquestes dades seran introduïdes en el programa SPSS per trobar quines correlacions                       es poden trobar entre les variables.
2. Realització d’una enquesta telefònica als responsables municipals (tècnics) de gestionar aquestes xarxes socials per conèixer els models organitzatius que s’utilitzen amb la finalitat de conèixer l’impacte real de la informació que es genera en l’estructura de la institució. Aquesta enquesta es lliurarà als 36 municipis catalans que utilitzen Twitter i/o Facebook.
   
   
   La realització d’un capítol prospectiu  sobre una bona utilització de les xarxes socials en l’àmbit de l’administració local implicarà la recerca d’experiències internacionals rellevants.
   
   
   Finalment cal destacar el caràcter de coneixement obert que es vol donar a aquesta recerca (sempre segons el criteri de l’ICPS) mitjançant l’apertura d’un Blog i Twitter de la investigació. 

³Segons dades d’IDESCAT, a 2011 hi havia 64 municipis de més de 20.000 habitants a Catalunya.